Una proposta que neix del col·lapse- emocional climàtic i polític – on es barreja dansa, teatre i cinema.

Una obra que explora les contradiccions de l’ésser humà tractant temes com l’aïllament i la decadència social. Una reflexió sobre la nostra fragilitat en un món que sembla enfonsar-se, una crida urgent a mirar el present. L’escena esdevé paisatge de disputa poètica on el cos insiteix, s’esgota i s’aixeca. El moviemnt no es forma, és urgència. Ultimatim no es advertència: és un crit, una dansa que crema. Él el cos com a darrer territori, com el llenguatge que ens queda quan ja no queda res.

Cia. de dansa contemporània.
Distribució a Catalunya i Balears.