La contemporaneïtat sacseja els més vulnerables, margina els inadaptats que es debaten entre la rebel·lió i la docilitat. La peça Los Perros proposa un estat de resistència; com gossos que es troben, que comparteixen alegria i dolor, que cauen i es lleven, que ballen, que es rebel·len a través de l’amor, per trobar el sentit de les seves vides. Una dansa apassionada que troba el seu sentit més pur en la repetició i la catarsi: ballar fins a l’extenuació, bordar fins a l’últim alè, viure fins a desmaiar.